dimecres, 2 de novembre del 2011

41 raons per no ser mare


Encara que, afortunadament, la cosa comença a canviar, a dia d'avui encara està molt assumit per la societat que la màxima aspiració d'una dona hagi de ser, per força, tenir fills. Arribades a certa edat, quan la gent considera que se't comença a "passar l'arrós" (encara que avui dia existeixin els arrossos que no es passen), les ovelles esgarriades que no seguim els dictats de les hormones perpetuadores de l'espècie som sotmeses, sense pietat, a una sèrie de preguntes i comentaris típics i tòpics sobre el tema reproductiu. Si la dona en qüestió, pel que sigui, no té parella estable, el comentari és diferent: "pobreta, no té fills perquè encara no ha trobat el pare..." (és clar, com si les dones soles no poguessin ser mares, si així ho volguessin). Però, un cop estàs en parella, sembla que el següent pas sigui, obligatòriament, prenyar-se i tenir fills.

No es pot dir mai "d'aquesta birra no en beuré", però, personalment, no penso tenir fills. Aquí us deixo unes quantes raons per les quals, jo, en plena possessió de les meves facultats, he decidit no ser mare. Espero que no s'ofengui ningú ni pretenc ferir cap susceptibilitat, que consti que la postura contrària em sembla molt respectable (encara que no la comparteixi gens). Això, simplement, és la meva opinió personal (i, en algun cas, una mica exagerada per donar un toc d'humor a la cosa).

Així doncs, i sense que estigui enumerat per ordre d'importància, no vull tenir fills per...

1) Perquè necessito dormir (i dormir bé) per viure, m'encanta fer-ho i vull continuar fent-ho.
2) Perquè em fa fàstic haver de canviar bolquers pudents cada cinc minuts.
3) Perquè no vull acabar metamorfosejada en un parell de carmanyoles ambulats primer ni en un caixer automàtic de crèdit il.limitat (sense interessos) després.
4) Perquè hi ha superpoblació mundial i no voldria contribuir a empitjorar la trista situació...
5) Perquè, sempre que puc, m'agrada fer el que vull i no "el que toca".
6) Perquè, donada la meva tendència innata a les fixacions, no vull acabar tornant-me una obsessa monotemàtica que taladri a tothom sense compassió.
7) Perquè la meva vida encara no és tan avorrida com per posar-me a parir per omplir-la.
8)Perquè sóc una egoista que només vol gaudir de la vida i passar-s'ho el màxim de bé aquests quatre dies que estem de pas (ves tu, quin gran pecat...).
9) Perquè no tinc temps.
10) Perquè no tinc paciència.
11) Perquè no en tinc ganes.
12) Perquè no em ve gens de gust inflar-me durant nou mesos com una pilota de platja per acabar, segons el cas:
a) explotant per cert orifici que, la veritat, té unes funcions molt més divertides com a canal d'entrada que de sortida.
b) essent oberta en canal per fer sortir "l'alien" en qüestió.
13) Perquè no vull agafar una depressió de cavall després de parir.
14) Perquè les meves hormones ja em juguen prou males passades en condicions normals com per dona'ls-hi encara més poder sobre la meva pobra i indefensa persona.
15) Per deformació professional: estic acostumada a manipular i amplificar el DNA segons la meva conveniència. No penso deixar que es canviin les tornes i que el meu DNA em manipuli a mi per tal d'escampar-se i perpetuar-se pel món al seu aire. Faltaria més!
16) Perquè no em veig capaç de fer-me responsable d'algú a qui, força sovint, veuria com a un igual...
17) Perquè m'agrada viure la meva pel.lícula, i no penso cedir el protagonisme a una perllongació de mi mateixa sobre la qual abocar totes les meves expectatives frustrades.
18) Perquè no vull tenir dependència emocional total durant la resta de la meva vida amb ningú.
19) Perquè per experimentar l'amor incondicional ja tinc les meves dues gates.
20) Perquè em fa molt de pal.
21) Perquè sóc addicta al gimnàs i vull continuar anant-hi quan vulgui i les hores que vulgui (annex: aplicable igualment a la bici, el senderisme i altres...).
22) Perquè no crec que el sentit de la meva vida sigui la maternitat.
23) Perquè només tolero bé els nens en dosis homeopàtiques, molt reduïdes.
24) Perquè no vull canviar els viatges pel món per viatges als parcs infantils.
25) Perquè, per molt que me l'estimi, no vull acabar assemblant-me a la meva mare més del que ja ho faig. Si algun dia m'enxampo a mi mateixa dient alguna cosa com: "Surts així? Vas molt fresca, agafa alguna jaqueteta..." em tallo les venes.
26) Perquè escriure llibres i plantar arbres em resulta molt més atractiu que criar nens.
27) Perquè em fan molta grima els pallassos i no suportaria haver-los d'aguantar gaire sovint.
28) Perquè, quan sigui una vella xaruca (si arribo), prefereixo anar-me'n a l'asil que forçar a algú a cuidar-me amb l'argument que, sinó, seria un mal fill.
29) Perquè no necessito, en un futur, tirar-li en cara a ningú les coses que he fet per ell ni tot el que m'ha d'agraïr, quan realment no hi ha res que agraïr.
30) Perquè, tal com està el món, em sabria greu portar-hi algú a que es mengi els marrons que nosaltres li hem deixat.
31) Perquè els nens disparen els meus nivells d'estrés fins a xifres estratosfèriques.
32) Perquè no sé ensenyar, sóc molt poc didàctica...
33)Perquè vull ser lliure (relativament, tant com em permetin els grillets de la societat).
34) Perquè el meu instint maternal és nul o, encara pitjor, estic en xifres negatives.
35) Perquè, de tant en tant, m'agrada improvitzar, i vull continuar fent-ho.
36) Perquè vull seguir gaudint dels meus preuats moments de soledat, pau i tranquil.litat.
37) Perquè no vull limitar-me a ser, per sobre de tot, mare.
38) Perquè no em surt dels ovaris (mai millor dit).
39) Perquè m'agrada buscar el meu propi camí, encara que estigui ocult entre la malesa i acabi amb esgarrinxades a la pell, en comptes de seguir la via més trillada i transitada.
40) Perquè no em vull passar nou mesos (o més) sense tastar l'alcohol (ni, en alguns casos, el pernil... uuuuff!!!).
41) Perquè NO. I punt.