dimecres, 1 de juny del 2011

Aprenent a posar límits


És molt habitual sentir aquella frase que diu: "no facis als altres el que no t'agradaria que et fessin a tu". Així de simple, un principi bàsic en les relacions humanes. Però, si hi pensem amb deteniment, on queda l'altre vessant? És igual d'important respectar que fer-se respectar. No és una qüestió d'ego, sinó d'amor propi. Per tant, hauríem de tenir més en compte una altra frase, sovint oblidada: "No permetis que altres et tractin com tu mai ho faries".


Tenim tot el dret a posar els nostres límits (raonables, és clar), sempre des de la coherència i l'educació. I, en cas de ser ignorats o no sentir-nos respectats, sempre podem decidir no estar aprop de qui ens fa mal, per tal d'estalviar-nos emocions tòxiques i patiments innecessaris.


No escoltar les nostres pròpies necessitats ens aboca a una pèrdua molt gran d'autoestima, amb el perill d'acabar fets un nyap moral i emocional. Per tant, aprenem a marcar límits i expressar els nostres requeriments de forma sana, constructiva i respectuosa. Hi sortirem guanyant!