Tots ens hem trobat alguna vegada amb el dilema moral de seguir els nostres principis i desitjos personals o bé cedir a les peticions dels altres (explícites o no) per tal de fer-los feliços. La situació pot ser més o menys complicada o important, però la base del conflicte és sempre la tria entre aquestes dues opcions. És llavors quan es produeix una desagradable lluita interna entre el desig de proporcionar un benestar als nostres éssers estimats i la set de fidelitat a nosaltres mateixos.
En aquest cas, crec que s’hauria de sospesar el cost del sacrifici que ens suposa renunciar als nostres principis respecte dels beneficis obtinguts amb aquesta concessió. Com sempre, es tracta d’una qüestió d’equilibri. Si ens deixem portar en tot moment pel propi egoisme, argumentant ser fidels a nosaltres mateixos, acabarem pagant les conseqüències de la manca d’empatia. D’altra banda, cedir sempre als desitjos aliens ens abocaria irremeiablement a una traïció de la nostra essència i autenticitat, amb la conseqüent sensació d’asfíxia i manca de llibertat. Cal buscar, doncs, dins nostre, i triar en cada cas concret l’opció que ens proporcioni més tranquil.litat i pau interior.
Seria com pilotar un veler: no és bo dur un rumb fix i inalterable, ja que cal flexibilitat per poder esquivar les tempestes i per buscar terra ferma quan ens resulti necessari. Però, d’altra banda, tampoc podem navegar simplement deixant-nos arrossegar pel vent, per les corrents ni per la resta d’elements externs sense solta ni volta, ja que això no ens portaria enlloc (o, pitjor encara, potser ens farà estavellar-nos contra les roques o embarrancar). Per tant, estaria bé seguir un full de ruta i un rumb determinats, i, alhora, saber modificar-los sobre la marxa, adaptant-nos als elements però sense perdre el nord, per tal d’arribar sans, estalvis i feliços al nostre destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada