La tirania de la bellesa

S'acosta l'estiu i, una vegada més, me n'adono de la pressió constant a la qual ens sotmeten, sense pietat, la societat en general i els mitjans de comunicació en particular: segons sembla, hauríem de tenir tots un físic envejable. El món (i ja s'encarreguen ells de proclamar-ho als quatre vents) és ple de cremes antiarrugues o reafirmants, potingues per aprimar-se miraculosament, dietes-llampec, productes dietètics per deixar de menjar, aparells per fer exercici sense fer exercici, cremes per bronzejar-se sense prendre el sol, clíniques on fer-se cirurgies estètiques de tota mena, maquillatges de tot tipus, tractaments facials, corporals, sostens anti-llei de la gravetat, pròtesis, faixes... i així fins a l'infinit.

Pertot arreu ens recorden, a qualsevol hora, que hauríem de tenir un físic determinat: un cos sense un gram de greix, un rostre sense arrugues, un somriure perfecte i unes formes, mides i línies marcades per la moda. No ens hauríem d'atrevir ni a sortir de casa sense les mil i una cremes anticel.lulítiques o reafirmants posades, i la cara plena de pot, més pintades que una paret per aparentar allò que no som, i vestides amb els modelets adequats, per suposat, després d'una sessió d'exercici inhumana amb els aparells més sofisticats i havent dinat una trista fulla d'api. Per desgràcia, la bellesa exterior i l'aparença semblen ser el que més es valora avui dia.

En canvi, ningú diu res de millorar els nostres cervells, o d'estilitzar la ment per arribar a una major obertura de mires, o de cultivar el nostre nivell de cultura general fent-lo cada vegada un xic més ric, o de treballar i desenvolupar els múltiples tipus d'intel.ligències que tots, en menor o major grau, posseïm. L'única referència a alguna cosa dissenyada a efectes de cuidar el cervell va ser, al seu moment, el videojoc "Brain Training"; però, en la meva opinió, allò era un simple mecanisme comercial per tal d'ampliar el radi d'acció a qui poder encolomar una Nintendo DS. Apart d'això, poca cosa més podem trobar... De tant en tant alguna campanya a favor de la lectura, i para de comptar.

Tenir un bon físic està molt bé i, certament, és necessari cuidar el propi cos en benefici de la nostra salut física i mental. No obstant, tampoc haurien de martiritzar-nos d'aquesta manera, ni fer-nos creure que és l'única cosa important a la vida, deixant de banda la resta. Cadascú és com és, i ens haurien de permetre estimar-nos i acceptar-nos a nosaltres mateixos, en comptes de fomentar l'aparició de múltiples complexes i d'una perillosa pèrdua d'autoestima en qui no segueix els cànons estipulats. Està vist que, mentre un sigui guapo/a, no importa si resulta ser un imbècil integral sense cap criteri, o si viu a la parra sense adonar-se'n de la missa la meitat, o si no té ni els coneixements bàsics que li permetran enriquir-se i millorar com a persona.

M'indigna que, per desgràcia, tot funcioni a base de façana. Als "guapos" se'ls perdona tot, encara que després resultin ser uns egòlatres manipuladors insuportables sense ni un bri de sentit comú. I la resta, es tindrà en compte algun dia? Quan desenvoluparan la cirurgia per extirpar idees obsoletes, ràncies i perilloses de la ment de segons quins elements? Per quan, la crema amb antioxidants cerebrals? Per quan, el culturitzador antitonteria? I els implants de criteri propi, empatia i intel·ligència emocional? I la dieta per engreixar equilibradament la ment a base de coneixements? Sospito que ja puc esperar asseguda...