Fa uns anys vaig tenir la gran sort que, regal d'una bona amiga, caigués a les meves mans el llibre "Una cambra pròpia", de Virginia Woolf. Per fer-vos una breu pinzellada si no l'heu llegit, aquí us deixo la ressenya de Seix Barral:
"L'any 1928 van proposar a Virginia Woolf una sèrie de xerrades sobre el tema de la dona i la novel·la. Lluny de qualsevol dogmatisme o presumpció, Woolf va plantejar la qüestió des d'un punt de vista realista, valent i molt particular. Una pregunta: Què necessiten les dones per escriure bones novel·les? independència econòmica i personal, és a dir, "Una cambra pròpia".
Només feia nou anys que s'havia concedit el vot a la dona, i encara quedava molt de camí per fer."
Sempre m'ha agradat, la Virginia Woolf, però aquest breu assaig em va captivar especialment... A dia d'avui, no ens sorprendria gens que una dona escrivís aquestes coses (em refereixo a una part de la nostra societat, és clar. D'altres, per desgràcia, encara es troben a anys llum del text en qüestió. I no cal anar gaire lluny per adonar-se'n...). Però en el seu moment va ser un llibre contundent i trencador. Trencador de cadenes, de prejudicis i d'idees preconcebudes que apartaven la dona de qualsevol àmbit que no fos el servilisme envers a una societat patriarcal.
Personalment, crec que encara queda molt de camí per fer. Moltíssim. I no serà precisament un camí de roses. Però tot arribarà...
Aquest bloc pretén ser un espai simbòlic on compartir les petites troballes que, de tant en tant, faci a la meva cambra pròpia; i el títol no és res més que un humil homenatge a un dels meus referents més importants. Espero poder-hi abocar tant les meves reflexions i opinions personals com les històries de ficció, contes o paraules sense solta ni volta que sorgeixin de la meva imaginació, així com les cosetes que m'atreveixi a presentar a algun concurs. Crec també que em pot ajudar a posar ordre i a domar una mica la meva incorregible tendència a la dispersió.
Si us decidiu a llegir-me de tant en tant, gràcies per la vostra paciència, i des d'aquí us encoratjo a tots, homes o dones, a cercar la vostra personal i intransferible cambra pròpia.
"L'any 1928 van proposar a Virginia Woolf una sèrie de xerrades sobre el tema de la dona i la novel·la. Lluny de qualsevol dogmatisme o presumpció, Woolf va plantejar la qüestió des d'un punt de vista realista, valent i molt particular. Una pregunta: Què necessiten les dones per escriure bones novel·les? independència econòmica i personal, és a dir, "Una cambra pròpia".
Només feia nou anys que s'havia concedit el vot a la dona, i encara quedava molt de camí per fer."
Sempre m'ha agradat, la Virginia Woolf, però aquest breu assaig em va captivar especialment... A dia d'avui, no ens sorprendria gens que una dona escrivís aquestes coses (em refereixo a una part de la nostra societat, és clar. D'altres, per desgràcia, encara es troben a anys llum del text en qüestió. I no cal anar gaire lluny per adonar-se'n...). Però en el seu moment va ser un llibre contundent i trencador. Trencador de cadenes, de prejudicis i d'idees preconcebudes que apartaven la dona de qualsevol àmbit que no fos el servilisme envers a una societat patriarcal.
Personalment, crec que encara queda molt de camí per fer. Moltíssim. I no serà precisament un camí de roses. Però tot arribarà...
Aquest bloc pretén ser un espai simbòlic on compartir les petites troballes que, de tant en tant, faci a la meva cambra pròpia; i el títol no és res més que un humil homenatge a un dels meus referents més importants. Espero poder-hi abocar tant les meves reflexions i opinions personals com les històries de ficció, contes o paraules sense solta ni volta que sorgeixin de la meva imaginació, així com les cosetes que m'atreveixi a presentar a algun concurs. Crec també que em pot ajudar a posar ordre i a domar una mica la meva incorregible tendència a la dispersió.
Si us decidiu a llegir-me de tant en tant, gràcies per la vostra paciència, i des d'aquí us encoratjo a tots, homes o dones, a cercar la vostra personal i intransferible cambra pròpia.
2 comentaris:
Moltes felicitats per la inauguració de la teva nova cambra. Estaré pendent de les actualitzacions. Una abraçada.
Magnífica iniciativa!!! Si et va sorprendre la cambra pròpia et recomano llegir La Ciudad de las Damas de Christine de Pisan. Aquesta obra escrita al 1405 demana coses com: el dret a l´estudi i la educació de les dones i l´espai per fer-ho (com la V. Woolf), denuncia el maltracte a la dona i molts temes que desgraciadament encara no s´han superat. Com diu una màxima feminista "lo que no se nombra no existe" així doncs anomenem i parlem de DONES!! petoneets et seguiré els teus escrits :)
Publica un comentari a l'entrada