De vegades tenim la desagradable sensació que la vida és injusta, i ens veiem inevitablement envaïts per la frustració i la impotència. Però hem de ser conscients que, lamentablement, la vida és injusta per a tothom, no només per a un mateix. En aquests moments, hauríem d'intentar deixar de banda l'egoïsme habitual i aprendre a relativitzar, pel nostre propi bé.
Hi ha coses, fets, persones i situacions que no podem canviar: són com són, encara que no ens agradin. Simplement, no és a les nostres mans, no som omnipotents, ni podem tenir tots els fils sota control.
Pensem que hi ha gent que és injusta amb nosaltres, però en realitat el que succeeix és que els seus objectius, desitjos, formes de pensar i sentiments són diferents als nostres. Per tant, de vegades, quan busquen el seu propi benestar o satisfacció, poden anar en contra del nostre, involuntàriament. Així que hauríem d'assumir que no és res personal (excepte algun cas concret de mala fe, cosa que tampoc no podem controlar), sinó que cadascú mira per ell mateix, com és lògic.
En conclusió, quan no depèn de nosaltres, estarem molt més tranquils i feliços si ens treiem de sobre la xarxa de la injustícia. No ens deixem atrapar, no ens enfonsem en aquesta espiral sense fi. En aquests casos, saber deixar anar i fluir amb una actitud positiva és el millor que podem fer per viure en pau i equilibri interiors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada