Acceptar-se a un mateix

Probablement tots tenim alguna faceta de nosaltres mateixos que no aprovem o que no ens agrada gaire. En certes situacions, aquesta part, normalment reprimida i amagada, surt a la llum, i quan ens n'adonem sorgeix el conflicte entre el nostre jo "ideal" i el jo real. No som com voldríem ser... Aquesta incòmoda dualitat pot derivar en una situació tensa, on nosaltres mateixos ens erigim en jutges i botxins del nostre altre jo (per dir-ho d'alguna manera).

Sovint la nostra resposta consisteix en intentar fer desaparèixer com sigui aquesta vessant no acceptada, eliminant-la per sempre. Personalment, crec que això constitueix un greu error: per molt que intentem ofegar-la, ella sempre ressorgirà amb força quan baixem les nostres defenses, potser en els moments més inesperats i inoportuns. Intentar arrencar de soca-rel les nostres facetes indesitjables no porta enlloc, només al desànim, la impotència i la frustració, sensacions totes elles molt desagradables i que no volem a les nostres vides.

Per tant, possiblement el millor camí sigui l'acceptació: estimar-se a un mateix, amb tots els defectes i totes les virtuts, canviar el nostre punt de vista i acceptar tot allò que voldríem millorar però encara es troba en vies de perfeccionament. En resum, acollir de bon grat aquesta part "gamberra" nostra que de tant en tant ens fa la guitza.

I un cop es produeixi l'acceptació, el temps posarà cada cosa al seu lloc; podrem seguir treballant sense pressions per créixer, evolucionar i polir-nos com a persones. I potser, a la llarga, aquest alter ego irritant veurà que no hi pinta res, allà, i acabarà tocant el dos per ell mateix. O tal vegada serem nosaltres, els qui descobrirem que el petit bandarra ens resulta molt més útil del què pensàvem, i no voldrem mai més que se'n vagi del nostre costat.