Avui torno a l’atac amb el cutre-manual casolà d’autoajuda per tractar un tema que, personalment, considero molt important: la pau interior. La pau interior és aquell agradable sentiment que ens envaeix quan ens alliberem de totes les preocupacions, el patiment, el dolor, l’estrés, l’angoixa i la por, i ens dediquem a gaudir de les coses bones que ens dóna la vida. És, en definitiva, tenir la certesa que tot està bé, encara que el món que ens envolti sembli a punt d’esclatar en mil bocinets. Simplement transcendim, deixant de banda la tristesa i els maldecaps. Aleshores, la felicitat que resta és la pau.
Arribar a aquest estat de pau subjectiva no és una empresa fàcil: cal recórrer un llarg camí, feréstec i escarpat, i superar gran quantitat d’obstacles personals que ens compliquen el viatge (com, per exemple, la por al futur, els remordiments del passat, la impaciència, la rigidesa, les actituds de defensa o atac...). Cal mantenir la moral ben alta, essent conscients a cada moment que no ens hem de desanimar quan, de tant en tant, patim alguna sotragada. Això sí, sempre vigilant de no caure pel barranc de l’autocomplaença i l’egolatria.
Els inacabables conflictes interns, que sovint ens envaeixen, esgoten els nostres recursos i perdem la pau; ens quedem sense energia física, emocional i espiritual. Fets un nyap existencial, vaja. Però en aquesta cruïlla de camins, podem triar: o bé continuar batallant sens fi o agafar la via de l’alliberació i la pau interior. Triant aquesta segona opció, l’energia que anteriorment malbaratàvem lluitant, pot ser emprada ara per viure creativament, construint, en comptes de perdre el temps amb guerres autodestructives. Aleshores ens sentim al cim, amb les piles carregades, i preparats per a oferir el nostre millor jo al món i, sobretot, a nosaltres mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada